La tradició i el negoci tornen per Sant Jordi
Com cada 23 d'abril la tradició del llibre i la rosa van tornar als carrers de Catalunya, en la celeració de la diada de Sant Jordi. A Manresa, una riuada de gent va tornar a omplir el Passeig Pere III, on els comerciants van muntar les seves parades, i es va reviure l'ambient de catalanitat que marca aquest festivitat. I és que cada cop més, la tradició s'està convertint en un negoci. Així ho reconeix l'Albert, un dels comerciants, en dir que "cada any veig més parades", tot i que concreta, "la competència és si fa o no fa la mateixa". L'Albert és el propietari de la llibreria Rubiralta i com cada any aprofita la diada per muntar una parada i "augmentar les ventes". Ell i la seva dona passen el dia venent llibres, però no els importa perquè "és un plaer fer-ho en un dia així, gaudeixes de l'ambient i no hi ha moment per aburrir-se".
El negoci de Sant Jordi
L'Esther i el Guillem, una parella d'enamorats, s'atura davant la parada de l'Albert a mirar llibres. En la seva opinió, "és normal que cada cop més aquestes festes s'aprofitin per vendre" ja que "vivim en la societat del consum i el mercat". Finalment l'Esther li compra Antologia Poètica de Miquel Martí i Pol, i el Guillem, que ja li havia regalat una rosa, la recompensa am un petó. És la romàntica estampa, típica per altra anda, del dia de Sant Jordi; però l'Esther s'afanya en reivindicar mig rient que "és totalment injust" ja que recorda haver-se gastat divuit euros en un llibre, mentres el Guillem s'havia gastat quatre euros en la seva rosa.
Aquest és precisament el debat que s'obre a la petita parada que té la Carme, pertanyent a la Floristeria Rius; la Carme no vacil·la en afirmar-nos que "segurament el benefici que en treu una floristeria el dia de Sant Jordi és més alt que qualsevol llibreria" perquè malgarat reconèixer la diferència en els preus -un llibre sempre és més car que una rosa-, "se solen comprar moltes més roses que llibres". Més enllà d'aquesta "competència saludable", ens decriu la festa com "un negoci" però "net i sense rivalitats", i creu que "la festivitat és més que tot això, és l'ambient que es viu al carrer". Tot i que hi han veus crítiques, com la del Julián, un transeünt que afirma que "és denigrant que per una rosa et clavin tres i quatre euros" però, continua, "suposo que és la seva manera de fer caixa".
Reivindicació nacional
A l'inici del passeig s'hi troben com cada 23 d'abril, unes paradetes diferents a les demès, que no busquen el negoci. Són estands pertanyents a diferents grups polítics o col·lectius, tots de caràcter nacional i d'esquerres, que aprofiten la diada per emetre propaganda. Un mebre del col·lectiu Maulets, defineix el dia com "una perfecte ocasió per autoafirmar-nos com un poble conscient del que és" i una "reivindicació de la catalanitat que respira el poble català". La seva funció és, assegura, "informar a la gent sobre la qüestió nacional" però també assegura aprofitar la diada per "vendre alguns productes i aconseguir uns calés per l'associació".
Al carrer la gent també aprofita la diada per treure les senyeres als balcons o "gaudir de l'orgull català", com ens reconeix l'Àlex, un jove vianant. I és que tothom assegura que és una oportunitat excel·lent per fer país. La Roser, una dona gran que aprofita la diada per sortir a passejar una estona, diu sentir-se molt catalana i esperar cada any aquest dia per gaudir-ne. "M'agrada veure les senyeres i la gent que se sent catalana sortint al carrer i disfrutant de l'orgull de ser-ne".
La tradició per Sant Jordi: l'amor
No cal oblidar, però, el rerafons de la diada: l'amor. Milers de parelles enamorades passegen amunt i avall agafats de la mà i gaudint de la diada. L'Esther i el Guillem afirmen viure la festa com "un dia més de la nostra vida" però "d'una manera diferent" ja que tot es rodeja "d'una atmòsfera especial". En canvi, l'Oriol, un jove "solter i sense compromís" afirma no està d'acord amb "l'excés de reivindicacions amoroses que es veuen pel carrer" i entre riures afirma que "és una falta de respecte pels que no tenim parella i voldriem tenir-ne".
És una imatge freqüent el dia de Sant Jordi la de les parelles estimant-se i precisament lamor, i la diada, vehiculen el caràcter integrador que ha près la diada. I és que mesclant-se entre la riuada en gent que inunda el Passeig, trobem parelles de diferents ètnies. Una daquestes parrelles és la del Bouhamid i la Fàtima, que passegen amb el seu fill petit com uns catalans més, ja que afirmen que senten la festa com a seva perquè són uns catalans més. Segons el Bouhamid, vivim les festes daquí amb molta alegria sense oblidar les nostres tradicions i descriu la diada de Sant Jordi com una festa amb molt color. LIgnasi, un jove que també passeja abraçat a la seva parella, afirma que és molt positiu que tots prenguem part en aquestes festes i que serveixin per integrar-se uns amb altres. Així, en plena globalització una festa tan tradicional com la de Sant Jordi deixa de ser només catalana per englobar diferents cultures. És, com diu lIgnasi, una festa de tots.
El negoci de Sant Jordi
L'Esther i el Guillem, una parella d'enamorats, s'atura davant la parada de l'Albert a mirar llibres. En la seva opinió, "és normal que cada cop més aquestes festes s'aprofitin per vendre" ja que "vivim en la societat del consum i el mercat". Finalment l'Esther li compra Antologia Poètica de Miquel Martí i Pol, i el Guillem, que ja li havia regalat una rosa, la recompensa am un petó. És la romàntica estampa, típica per altra anda, del dia de Sant Jordi; però l'Esther s'afanya en reivindicar mig rient que "és totalment injust" ja que recorda haver-se gastat divuit euros en un llibre, mentres el Guillem s'havia gastat quatre euros en la seva rosa.
Aquest és precisament el debat que s'obre a la petita parada que té la Carme, pertanyent a la Floristeria Rius; la Carme no vacil·la en afirmar-nos que "segurament el benefici que en treu una floristeria el dia de Sant Jordi és més alt que qualsevol llibreria" perquè malgarat reconèixer la diferència en els preus -un llibre sempre és més car que una rosa-, "se solen comprar moltes més roses que llibres". Més enllà d'aquesta "competència saludable", ens decriu la festa com "un negoci" però "net i sense rivalitats", i creu que "la festivitat és més que tot això, és l'ambient que es viu al carrer". Tot i que hi han veus crítiques, com la del Julián, un transeünt que afirma que "és denigrant que per una rosa et clavin tres i quatre euros" però, continua, "suposo que és la seva manera de fer caixa".
Reivindicació nacional
A l'inici del passeig s'hi troben com cada 23 d'abril, unes paradetes diferents a les demès, que no busquen el negoci. Són estands pertanyents a diferents grups polítics o col·lectius, tots de caràcter nacional i d'esquerres, que aprofiten la diada per emetre propaganda. Un mebre del col·lectiu Maulets, defineix el dia com "una perfecte ocasió per autoafirmar-nos com un poble conscient del que és" i una "reivindicació de la catalanitat que respira el poble català". La seva funció és, assegura, "informar a la gent sobre la qüestió nacional" però també assegura aprofitar la diada per "vendre alguns productes i aconseguir uns calés per l'associació".
Al carrer la gent també aprofita la diada per treure les senyeres als balcons o "gaudir de l'orgull català", com ens reconeix l'Àlex, un jove vianant. I és que tothom assegura que és una oportunitat excel·lent per fer país. La Roser, una dona gran que aprofita la diada per sortir a passejar una estona, diu sentir-se molt catalana i esperar cada any aquest dia per gaudir-ne. "M'agrada veure les senyeres i la gent que se sent catalana sortint al carrer i disfrutant de l'orgull de ser-ne".
La tradició per Sant Jordi: l'amor
No cal oblidar, però, el rerafons de la diada: l'amor. Milers de parelles enamorades passegen amunt i avall agafats de la mà i gaudint de la diada. L'Esther i el Guillem afirmen viure la festa com "un dia més de la nostra vida" però "d'una manera diferent" ja que tot es rodeja "d'una atmòsfera especial". En canvi, l'Oriol, un jove "solter i sense compromís" afirma no està d'acord amb "l'excés de reivindicacions amoroses que es veuen pel carrer" i entre riures afirma que "és una falta de respecte pels que no tenim parella i voldriem tenir-ne".
És una imatge freqüent el dia de Sant Jordi la de les parelles estimant-se i precisament lamor, i la diada, vehiculen el caràcter integrador que ha près la diada. I és que mesclant-se entre la riuada en gent que inunda el Passeig, trobem parelles de diferents ètnies. Una daquestes parrelles és la del Bouhamid i la Fàtima, que passegen amb el seu fill petit com uns catalans més, ja que afirmen que senten la festa com a seva perquè són uns catalans més. Segons el Bouhamid, vivim les festes daquí amb molta alegria sense oblidar les nostres tradicions i descriu la diada de Sant Jordi com una festa amb molt color. LIgnasi, un jove que també passeja abraçat a la seva parella, afirma que és molt positiu que tots prenguem part en aquestes festes i que serveixin per integrar-se uns amb altres. Així, en plena globalització una festa tan tradicional com la de Sant Jordi deixa de ser només catalana per englobar diferents cultures. És, com diu lIgnasi, una festa de tots.
0 comentarios