L'engany

Quants filòsofs no hauran reflexionat sobre la felicitat. Tantes vegades com la pròpia felicitat s’haurà mostrat a ells, o haurà fugit de les seves mirades. Els seus racons estan buits, les seves cantonades, oxidades. Perquè ni cent filòsofs són suficients per desxifrar-ne les entranyes, i la seva realitat seguirà sent desconeguda als ulls dels homes moltes eternitats per venir. La felicitat no es pot entendre, ni tan sols viure, perquè quan un és feliç no ho sap, i quan no és la busca sense trobar-la. Heus ací el misteri de la seva llum, que irradia cadascun de nosaltres en l’ombra dels arbres morts en les terres ermes. Ningú és feliç avui. Potser tampoc van ser-ho en temps passats, però ho desconeixem. La història ens pot parlar dels fets, no dels sentiments, malauradament. I són moltes les successions de reis, revolucions i guerres que coneixem, molts els canvis econòmics i moviments fundats que hem après, però res ens pot explicar la ciència històrica sobre la felicitat dels nostres avantpassats. No res. 

Avui l’home és un ciutadà gris que camina sense caminar, enllà dels marges d’un món per construir mig destruït. Un ésser abandonat a la soledat dels dies que compta per perduts, atrafegat en la voràgine del treball per fer oblidant el vertiginós afany de les coses per conèixer. Les obligacions mosseguen el seu temps, i un buit queda arraconat en un intrínsec laberint, on hi acaben les il·lusions, els desitjos i les esperances. Morim per amor i matem per l’odi, com s’entén? Tanmateix la ignorància dorm les nostres consciències i aprenem a viure amb aquesta certesa de que res pot dur-nos a res pitjor. Ningú és feliç avui, ni ningú pot ser-ho. Per tot això per moltes altres coses, per què hem arribat a ser homes que pateixen estimant, fins i tot. Algun dia algun filòsof ens descobrirà què és la felicitat, però avui ens passa davant dels ulls com una estrella fugaç que mai més tornarem a veure. I l’engany és, per ara, un bon antídot.